La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania atén prop de 45.000 consultes anuals en matèria d’estrangeria

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, va ajudar el 2016 més de 19.000 persones a regularitzar la seva situació administrativa a l’Estat espanyol. Es tracta de persones que es van adreçar a la Generalitat per demanar els seus informes d’arrelament i reagrupament, un tràmit necessari per a la concessió del permís de residència per part de l’Estat espanyol.
Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del primer informe sobre l’activitat en matèria d’accés a la ciutadania de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que s’ha presentat coincidint amb el dia Mundial per la Justícia Social.

Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’impulsen polítiques i accions de suport i protecció a les persones migrades. La major part dels expedients corresponen a persones que van demanar els seus informes d’arrelament per regularitzar la seva situació. Per aquesta via es van rebre l’any passat 11.619 sol·licituds d’informes (un 19,7% menys que el 2015, en què es van registrar 14.478 sol·licituds). D’aquestes peticions, el 84,4% es va informar favorablement. Els sol·licitants són majoritàriament homes joves (6 de cada 10 tenen entre 30 i 44 anys) provinents principalment del Marroc (17,3%), Pakistan (14,6%) i Hondures (10,6%). La majoria de peticions procedeixen de municipis de la demarcació de Barcelona (9.085), seguida de la de Girona (1.342), Tarragona (780) i Lleida (412).

Pel que fa a la petició dels informes corresponent a l’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar (o per renovar les autoritzacions de residència dels familiars reagrupats), l’any passat es van registrar 11.033 sol·licituds. Aquesta xifra és un 5,7% menys que l’assolida el 2015 (11.702 sol·licituds). El 90,6% d’aquestes peticions es va informar favorablement i, com en el cas anterior, la majoria (70%) eren homes d’entre 30 i 44 anys, principalment nacionals del Marroc (25,7%), Pakistan (14,3%), Índia (8,4%) o Xina (7,7%). També els municipis de Barcelona van encapçalar la llista amb 7.589 sol·licituds, seguits dels de Girona (1.635), Tarragona (956) i Lleida (853).
Finalment, les peticions d’informes que acreditin l’esforç d’integració de la persona estrangera per accedir a la nacionalitat espanyola, l’any passat es van tramitar 154 expedients, un 40,9% dels quals van ser favorables. En aquest cas, un de cada tres sol·licitants eren ciutadans marroquins. Com en els dos casos anteriors, les peticions també van experimentar una caiguda del 37,1% respecte a l’any anterior.
Aquestes dades, entre d’altres, formen part del balanç de l’Activitat de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que el Departament ha presentat per primera vegada aquest any. La consellera de Treball, Afers Socials i Ciutadania, Dolors Bassa, ha destacat que “totes les persones estrangeres que arriben al nostre país, es troben amb el repte d’haver de reemprendre les seves vides”. Bassa ha afegit que “creiem que un informe d’aquestes característiques és necessari per donar a conèixer el perfil sociodemogràfic de la població estrangera a Catalunya i, amb la voluntat de plasmar la feina que es fa des del nostre Departament”.
La consellera, que ha valorat molt positivament la gran participació a la manifestació de dissabte, ha afegit que “estem vivint una e les transformacions demogràfiques més intenses del món, mantenint un bon nivell de convivència, i sent capaç d’oferir a aquelles persones que arriben a casa nostra per millorar les seves vides”. Bassa ha conclòs que “hem estat capaços de gestionar aquests canvis amb un consens social molt ampli, amb polítiques pensades i executades de forma molt compartida entre el Govern de Catalunya, món local i societat civil”.
Del balanç d’activitat de la Secretaria també destaca que l’any passat es van fer prop de 45.000 consultes anuals en matèria d’estrangeria. Del total, el 69% de les quals les van fer persones estrangeres i el 62% es van fer en català. Tot i que les peticions adreçades a regularitzar la situació administrativa d’aquestes persones van ser les més nombroses, la Secretaria ofereix també altres serveis per atendre les seves necessitats.
Servei de Primera Acollida
 
ü    Va entrar en funcionament l’any passat. Va iniciar 1.754 expedients i va emetre i signar 136 Certificats d’Acollida.
ü    La majoria dels sol·licitants són ciutadans del Marroc (28,2% dels expedients) seguits de lluny pels d’Hondures (9,0%).
ü    Les sol·licituds han arribat principalment de l’àmbit metropolità (l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell) però és el Consell Comarcal del Baix Empordà qui n’ha signat més (26).
Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria – 012
 
ü    Al llarg del 2016 s’han atès 44.385 consultes relatives al dret d’estrangeria i a la integració de les persones estrangeres.
ü    El 68,8% de les consultes han estat formulades per ciutadans estrangers i el 26,6% per personal de les administracions públiques (principalment ajuntaments).
ü    La llengua emprada ha estat majoritàriament la catalana (61,7% de les consultes), mentre que el 37,2% s’han atès en castellà i l’1,2% en alguna llengua estrangera.
ü    Pràcticament la meitat han estat atencions presencials (46,7%), el 31,7% s’han atès per correu electrònic i el 21,7% han estat consultes telefòniques.
Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari
 
ü    Durant 2016 s’han atès 2.341 consultes, majoritàriament per telèfon, 1.666 de les quals relatives a l’homologació de les titulacions acadèmiques.
ü    S’han obert 592 nous expedients a persones estrangeres que volen homologar la seva titulació universitària, principalment dones sud-americanes, d’entre 30 i 44 anys i titulades en Ciències Socials o Jurídiques.
ü    Des que va començar el servei en 2010, s’han tancat 2.268 expedients i un 49,7% han finalitzat amb l’obtenció de la credencial que homologa la titulació acadèmica.
Suport a l’Acollida de Persones Refugiades
 
ü    En 2016 s’ha implementat el banc de recursos i s’han comptabilitzat 1.250 places disponibles en 45 municipis catalans: 510 en equipaments residencials i 740 en pisos.
ü    Actualment hi ha 495 persones a Catalunya seguint el Programa Estatal d’Acollida de Refugiats. En 2015 hi havia 28.

Un total de 175 sol·licitants d’asil, nacionals de Síria, Eritrea, Iraq i Palestina, han arribat via reubicació (des de Grècia i Itàlia) o via reassentament (provinents de Turquia i Líban).

  • Ferrocarrils incrementa les circulacions de trens i dobla la capacitat dels combois per absorbir la demana generada pel congrés de mòbils
  • S’han establert plans de contingència a les estacions coordinats amb Mossos d’Esquadra, GSMA i Fira Barcelona per fer front a les diverses incidències de mobilitat que puguin sorgir
  • FGC tornarà a ser el transport de referència per arribar al congrés i per enllaçar els dos recintes firals de Fira Barcelona
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es prepara, un any més, per ser el mitjà de transport de referència per connectar els recintes firals de Plaça Espanya i de Fira Gran Via a L’Hospitalet durant la desena edició del Mobile World Congress, que se celebrarà a Barcelona del 27 de febrer al 2 de març.
El Metro del Baix Llobregat, que uneix els dos punts neuràlgics del congrés en només 6 minuts de trajecte, es converteix aquests 4 dies en una fast line i en la via més directa per arribar al centre de Barcelona. L’operatiu de reforç que ha dissenyat FGC consisteix principalment en: incrementar les circulacions de trens a la línia L8 (Molí Nou) en 30 circulacions diàries, doblar la capacitat de la resta de combois passant dels 3 als 6 cotxes, redissenyar la mobilitat en els vestíbuls de les estacions de Pl. Espanya i Europa|Fira per absorbir aquesta demanda i reforçar l’atenció al client amb més personal, senyalització, megafonia específica i xarxes socials.
Aquest dispositiu està enfocat a donar el millor servei possible per facilitar la mobilitat dels congressistes i dels clients habituals de la línia Llobregat-Anoia, dissenyat per mantenir la màxima capacitat als trens amb 8.000 persones/hora. Tenint en compte les previsions d’assistència de congressistes fetes per Fira de Barcelona i GSMA, amb l’operatiu de reforç s’intenta donar servei als màxims clients possibles garantint en tot moment la seguretat i el confort dels usuaris.
A més, FGC ha establert diferents plans de contingència a les estacions, coordinats amb Mossos d’Esquadra, GSMA i Fira Barcelona, que contemplen els diferents escenaris i actuacions necessàries per fer front a les diverses incidències de mobilitat i seguretat que puguin sorgir. En aquest sentit, el dispositiu a les estacions comptarà amb equips mixtos de personal propi d’FGC, dirigint les operacions, i d’efectius personals d’atenció als congressistes, dependents de la pròpia organització del GSMA.

Com en edicions anteriors, s’espera que siguin molts els congressistes que escullin FGC per fer el trajecte d’anada i tornada entre les estacions de Pl. Espanya i Europa|Fira. A l’última edició, la de 2016, el congrés va incrementar el moviment de viatgers entre les dues estacions en un 106% transportant 167.644 viatgers.

  • Els tres consellers destaquen la voluntat d’aprofitar el moment polític favorable per realitzar accions conjuntes dintre dels tres territoris
  • Totes les accions acordades dintre de la Declaració de Palma seran vehiculades a través de grups de treball amb representants dels tres governs
La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.
Així ho han manifestat després de la reunió mantinguda entre els tres consellers i els seus respectius equips al Museu de Mallorca, on s’ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions.
En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha destacat que “hem d’aprofitar els vents favorables que ens ha brindat aquesta etapa política per crear sinergies que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com defora dels nostres territoris, perquè junts tenim més oportunitats d’obrir-nos al món.”
El conseller Santi Vila ha posat en valor la necessitat “d’intensificar els vincles entre els tres territoris perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels creadors baleàrics o valencians”. Vila considera que la Declaració de Palma és una “oportunitat per definir com ens interrelacionem culturalment” i ha apostat per seguir potenciant l’Institut Ramon Llull com a “eina per internacionalitzar els nostres autors i creadors més enllà dels nostres territoris”.
Per la seva banda, el conseller Vicent Marzà ha explicat que «aquest acord és un pas més per a potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori, la primera pedra per a construir ponts i no murs a un vertader i eficaç corredor mediterrani cultural. Estic segur que aquesta acció repercutirà en positiu als nostres sectors culturals tant pel que fa a l’ampliació de circuïts de programació com al rendiment econòmic de les propostes creatives.»
Pel que fa als principals projectes concrets, dintre de la Declaració de Palma, es contempla la necessitat de reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris, impulsant circuits d’Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional. L’objectiu de crear aquests circuits és facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions.  Aquesta declaració contempla pels sectors de les arts musicals, les arts visuals, i les escèniques, l’establiment de criteris de participació conjunta a fires i festivals, creació de circuits per compartir. Pel que fa a la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d’intercanvi d’autors.
En l’àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix assolir un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Entre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.
Lligant els àmbits de la llengua i la cultura i com a plataforma per donar a conèixer les creacions fora del territori, la Declaració de Palma també contempla la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització. En aquest sentit, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l’Institut, i la col·laboració de l’IRL amb la Generalitat Valenciana dintre del Pla Estratègic Cultural “Fes Cultura”.
Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.
A la trobada entre els tres consellers també hi han assistit el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balear, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; i el director de l’Institut Ramon Llull, Manel Forcano.

  • La mitjana d’edat és de 86,1 anys segons les darreres dades disponibles de l’Informe de salut 2016
  • Els homes catalans, amb 80,5 anys, ocupen el sisè lloc a la Unió Europea, darrera d’Islàndia, Suïssa, Liechtenstein, Xipre i Itàlia
  • Aquests indicadors formen part de les dades recollides en l’Informe de salut 2016 que ofereixen una radiografia de l’estat de salut de la població i permeten monitorar els objectius del Pla de Salut de Catalunya
Les dones catalanes són les que viuen més anys de tot Europa. L’esperança de vida en néixer l’any 2014 és de 86,1 anys per damunt dels valors de l’Estat espanyol i del de la resta de països de la Unió Europea. Entre els homes catalans, aquest indicador se situa als 80,5 anys, també per sobre del de l’Estat i en sisena posició a la Unió Europea darrera d’Islàndia, Suïssa, Liechtenstein, Xipre i Itàlia, segons recull l’Informe de salut 2016.
Ara bé, els homes viuen menys temps que les dones, però una major proporció del temps que viuen ho fan en bona salut. Concretament, l’esperança de vida en bona salut, és a dir, el temps que podríem esperar viure amb bona qualitat de vida, l’any 2014 era de 67,9 anys per als homes i 68,8 anys per a les dones, cosa que representa el 84,3% i el 79,9%, respectivament de l’esperança de vida de cada sexe.

Són dades destacades de l’Informe de salut 2016, que es presenta per quart any consecutiu, i que recull els indicadors més recents i rellevants que permeten fer una valoració global de l’estat de salut dels catalans, així com dels seus principals determinants, i monitorar els objectius formulats en el Pla de Salut de Catalunya. En aquest sentit, les dades refermen la necessitat de dur a terme accions adreçades a les poblacions més vulnerables i de promoure’n per incidir en la reducció de les desigualtats socials que afecten la salut, tal com proposa el Pla de salut de Catalunya 2016-2020.

L’informe de Salut 2016 recull que el 83,3% de la població catalana té una percepció positiva de la seva salut (excel·lent, molt bona o bona), més els homes (85,6%) que les dones (81%). Aquesta percepció és pitjor a mesura que els grups són de més edat. A més, i sobretot entre les dones, les persones que pertanyen als grups socioeconòmics més desfavorits i les que tenen nivells d’estudis més baixos tenen una percepció pitjor del seu estat de salut. Aquesta dada és rellevant perquè està àmpliament acceptat que és un bon indicador de salut i un bon predictor de morbiditat.
D’altra banda, l’estudi també reflecteix els comportaments de la ciutadania per promoure la seva salut com ara el seguiment adequat de les recomanacions de la dieta mediterrània que fan un 70,8% dels catalans de 15 anys i més, o la pràctica d’una activitat física que el 74,2% de la població d’entre 15 i 69 anys realitza. Per contra, un 20,9% de la població d’entre 18 i 74 anys és sedentària.
L’informe recull altres indicadors d’estils de vida com el del consum de tabac i d’alcohol. En concret, el 27,5% de la població de 15 anys i més fuma diàriament o ocasionalment, més els homes que les dones en tots els grups d’edat (31% i 20,6% respectivament), i un 3,8% fa un consum de risc d’alcohol, una prevalença més elevada en els homes també en tots els grups d’edat.
Les dades també reflecteixen que els catalans dormen de mitjana 7,6 hores al dia i el percentatge de persones de 15 anys i més que dorm entre 6 i 8 hores al dia és més elevat entre les classes més benestants i entre les persones amb estudis universitaris. A més, des del 1994 hi ha una tendència creixent del percentatge de població adulta que dorm les hores recomanades.
L’estudi també inclou indicadors com el de l’excés de pes que afecta pràcticament la meitat de la població (49,3%) d’entre 18 i 74 anys (34,6% sobrepès i 14,7% obesitat), més els homes (55,4%) que les dones (43,3%). I mentre que el sobrepès afecta més els homes que les dones (41,3% i 27,9%, respectivament), els percentatges d’obesitat són similars en tots dos sexes (14,1% en homes i 15,3% en dones). Cal assenyalar també que el percentatge de la població amb excés de pes és superior entre les classes socials més desfavorides i entre les persones que tenen estudis primaris o que no en tenen.
Pel que fa als problemes de salut, l’informe recull que el 34,3% de la població de Catalunya pateix alguna malaltia o problema crònic o de llarga durada. Un percentatge superior en les dones (36,8%) i augmenta quan els grups són de més edat (69,7% en la població a partir dels 75 anys). Finalment, i en relació a les causes de mort dels catalans, s’observa que els tumors han estat la primera causa durant el 2014, seguit de les malalties cardiovasculars i de les del sistema respiratori i nerviós.
Podeu consultar aquestes i altres dades rellevants sobre la salut a l’Informe de Salut 2016.

  • El Govern endega un procés participatiu, a través de la web de la transparència
  • La iniciativa s’emmarca en els treballs de la Comissió Interdepartamental d’Economia Col.laborativa

El Govern de la Generalitat vol saber què pensen els ciutadans sobre el fenomen de l’economia col.laborativa, una pràctica cada dia més estesos entre diversos sectors de l’economia. Per aquest motiu ha obert un procés participatiu al web de la transparència Participa Gencat, en el que se’ls convida a reflexionar i opinar sobre aquesta nova modalitat d’economia, basada en un conjunt de pràctiques en què el ciutadà es converteix en un dels protagonistes en esdevenir “agent productor”, ja que posa a disposició d’altres ciutadans  serveis, temps o recursos ociosos o infrautilitzats a canvi d’altres serveis o d’una contraprestació econòmica, normalment a través de plataformes tecnològiques o comunitats d’usuaris.

Aquest procés participatiu s’emmarca en la voluntat del Govern de revisar i actualitzar la legislació vigent que afecta diferents sectors d’activitat on els ciutadans poden esdevenir a agents productors i desenvolupar l’economia col.laborativa .
L’objectiu és integrar aquesta pràctica en el marc jurídic i, al mateix temps, garantir la competència lleial entre les diferents modalitats de prestació de serveis, mantenint els drets de les persones i creant les condicions adequades per a la innovació. La finalitat és convertir la societat i l’economia catalanes en un ecosistema adaptat als nous entorns digitals i aprofitar les oportunitats que ofereixen.
 
Una comissió interdepartamental i un pla de treball, en funcionament
L’obertura del procés participatiu és una de les accions que està duent a terme la Comissió interdepartamental de l’economia col.laborativa, creada a l’abril del 2016. Formada per membres del Departaments d’Empresa i Coneixement, Vicepresidència i Economia i Hisenda, Treball, Afers socials i Famílies, Territori i Sostenibilitat i Governació, Administracions Públiques i Habitatge, aquesta comissió té l’encàrrec del Govern d’elaborar un informe amb propostes pel desenvolupament de l’economia col.laborativa a Catalunya, que posteriorment es lliurarà al Parlament.
Amb aquest objectiu, la Comissió ha elaborat un pla de treball que gira a l’entorn de cinc grans eixos:
1.    Caracterització de l’economia col.laborativa amb la introducció de la figura del ciutadà com a agent productor
2.    Revisió de la normativa sectorial, en àrees com la dels allotjaments turístics, el transport i la mobilitat.
3.    Revisió de la normativa transversal en els àmbits laboral i fiscal.
4.    Elaboració d’un codi de bones pràctiques, per establir pautes de bon comportament dels agents que intervenen en l’economia col.laborativa, és a dir, des del           ciutadà com a “agent productor”, a les plataformes digitals i els usuaris. Aquest codi serà d’adscripció voluntària i contribuirà determinar uns estàndards de qualitat en qualsevol activitat d’economia col.laborativa. També abordarà aspectes com la resolució de conflictes o la transparència.
5.    Establiment d’acords de col.laboració amb les plataformes digitals que connecten oferta i demanda. L’objectiu és aprofitar la traçabilitat que ofereix la tecnologia per potenciar la informació i la transparència de les activitats que es realitzen a través d’aquests canals i contribuir a un millor disseny de les polítiques públiques.
Taules sectorials: d’allotjaments turístics i de transport i mobilitat
A més, i amb la voluntat del comptar amb l’opinió de tots els agents implicats en aquest procés,  també s’han constituït dues taules sectorials – turisme i habitatges i de transport i mobilitat- que comptaran amb la participació tant dels representants de l’oferta tradicional, com de les noves modalitats d’activitat –plataformes d’internet, usuaris- i de les administracions competents.
Participa Gencat
Participa Gencat és el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat, creat per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern. En el cas del procés participatiu per al desenvolupament de l’economia col.laborativa, el Govern planteja el debat a l’entorn de dos grans eixos: la caracterització i definició de l’economia col.laborativa i el nou rol del ciutadà com a agent productor. En aquest sentit s’ofereixen un seguit de preguntes que conviden la ciutadania a reflexionar i debatre sobre el tema, al mateix temps que obre les seves portes a rebre comentaris i suggeriments.

El proper dissabte 4 de març, Ca l’Anita de Roses inaugura l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”, que mostra l’obra polièdrica de Joan Brossa partint de tres eixos: el compromís, la transformació i la mirada reflexiva. Entre les peces que s’hi presenten el visitant podrà trobar poemes visuals, cartells, poemes objectes, una instal·lació i un llibre fet en col·laboració amb Pere Jaume. La inauguració tindrà lloc a les 20 h.

“Escolteu aquest silenci” és un poema de Joan Brossa escrit l’any 1963. Uns mots que sintetitzen tota una trajectòria projectada en diferents gèneres i disciplines, en un context històric convuls i contrari a la llengua en què s’expressà i a les seves idees (la seva obra es desplega entre 1938 i 1998). El full de ruta del poeta és el de “caminar i oblidar”. I en aquest camí actua sempre de manera compromesa, transforma la realitat màgicament i acondueix el lector o espectador cap a una reflexió crítica i irònica, amb uns elements mínims i senzills.

L’exposició consta de 27 peces originals: 11 poemes visuals, 5 cartells, 9 poemes objecte, una instal·lació i el llibre “El bosc a casa”, fet en col·laboració amb Pere Jaume. A banda d’aquestes peces, s’han reproduït disset poemes escrits del poeta amb la finalitat de donar el mateix valor a l’obra escrita que a la part visual.

La mostra es podrà visitar a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de Roses fins al proper 2 d’abril. L’horari de visites és divendres de 17 a 20 h i dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 14 i de 17 a 20 h. L’accés és lliure

  • La consellera de la Presidència afirma que “l’única cosa que rebem són notificacions de suspensió, amenaces d’inhabilitació i advertiments des dels tribunals de justícia”
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha desmentit categòricament les declaracions del delegat del govern de l’Estat, Enric Millo, sobre possibles trobades entre els dos governs. Munté ha afirmat que el Govern de la Generalitat “no hem rebut cap oferta de diàleg, com fa tant temps que reclamem al Govern de l’Estat” i ha insistit que “l’única cosa que rebem són notificacions de suspensió, amenaces d’inhabilitació i advertiments des dels tribunals de justícia“.
Munté ha reiterat que des del Govern de Catalunya “volem un diàleg franc i clar, com ho són les ofertes que es fan des de Catalunya” i ha posat exemples concrets de les reivindicacions que estan sobre la taula com “la que es feia ahir relativa a l’atenció a les persones refugiades, o quan es reclamen les necessàries infraestructures, o que s’abordi la llei de la dependència de manera justa, o poder fer un referèndum“.
La consellera de la Presidència ha volgut deixar clar, novament, que des del Govern, “no renunciem al referèndum ni a cap dels aspectes que portem tant temps reclamant al govern de l’Estat” i ha insistit en la necessitat d’un diàleg “nítid, clar i sense cap tipus de límit“, tot i que ha lamentat que “no ens arriba cap oferta de diàleg, ni cap oferta de seure a parlar com persones civilitzades, com hauria de ser en un Estat democràtic“. Ben al contrari, segons Munté, “el diàleg s’ha de limitar a parlar d’allò que volen” des del Govern de l’Estat.
Neus Munté ha recordat també, que “els 46 punts que el president Puigdemont va plantejar al president Rajoy fa gairebé un any, o els 23 que va plantejar el president Mas fa gairebé dos anys i mig, segueixen intactes“. Per tant, la portaveu ha insistit a “desmentir aquestes paraules del delegat del Govern, perquè no hi ha cap tipus de diàleg ni de voluntat política de resoldre els problemes de Catalunya“. “No tenim cap trobada entre els presidents tancada ni agendada” ha afirmat Munté, qui ha recordat que, “des del govern de l’Estat es va donar a entendre una disponibilitat” però no es va fixar cap data perquè “es veu que el congrés el PP és més important que una trobada entre presidents. Hores d’ara no hi data per la trobada, que nosaltres continuem reclamant“, ha destacat Munté.
Sobre si hi ha hagut algun tipus de contacte amb el Govern de l’Estat, la consellera ha afirmat que “els contactes que hi ha són per tractar temes del dia a dia, com conferències sectorials, o reunions bilaterals entre ministres i conselleres, però això s’ha produït sempre, forma part de la normalitat“. El que el Govern de la Generalitat reclama és, segons Munté, “una bilateralitat que permeti parlar dels 46 punts pendents i del referèndum, que ens ha de permetre decidir políticament sobre el nostre futur com a nació“. Segons Munté, “el diàleg no pot tenir límits, i davant un referèndum que compta amb un suport majoritari al Parlament de Catalunya i amb un suport social de més del 80% de la ciutadania, el govern de l’estat no es pot fer el sord i no vulgui abordar la qüestió“.
La consellera Munté ha fet aquestes declaracions a la Seu Vella de Lleida, on ha participat en la festa Posa’t la Gorra, organitzada per l’AFANOC.

El cap del Govern es reuneix amb la presidenta d’Occitània, Carole Delga, a Narbona,i fan una reclamació conjunta per millorar la connexió ferroviària
 
·        Delga agraeix la manifestació d’ahir a Barcelona, i Puigdemont denuncia les traves que posa l’Estat per a l’acolliment de refugiats
 
·        Catalunya i Occitània signen un acord d’intencions per enfortir la col·laboració bilateral
 

El president Puigdemont amb la presidenta Delga, a la seu del Govern d’Occitània

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta de la Regió Occitània, Carole Delga, han signat aquesta tarda, a Narbona, una carta d’intencions per reforçar la cooperació bilateral entre els dos territoris. Puigdemont i Delga, que han mantingut una reunió de treball a la seu del govern d’Occitània, han analitzat la situació política i econòmica a Catalunya i a la regió francesa, amb especial interès pel futur del  corredor mediterrani.
Els dos presidents, que han comparegut posteriorment en una roda de premsa conjunta per explicar el contingut de la trobada, han reclamat aquesta connexió ferroviària, que, ha dit  Puigdemont, “és un projecte que, si no l’empenyem nosaltres, l’Estat gaire pressa no té”. En aquesta línia, el cap del Govern català ha mostrat la seva satisfacció per l’anunci de la posada en marxa dels treballs per desbloquejar el tram Montpeller-Beziers,  però ha volgut subratllar que “ens queda el tram fins a Perpinyà, però, sobretot, un tram que està escandalosament obsolet en la part espanyola”. “No pot ser que hi hagi un tram entre València i Barcelona que tingui una sola via”, ha denunciat.
El president Puigdemont ha valorat molt positivament la reunió de treball  amb la presidenta Delga, perquè, ha assegurat, “tenim una agenda comuna d’interès mutu, que ens permetrà aprofitar les potencialitats dels dos territoris per contribuir a donar més oportunitats i millorar les condicions dels nostres ciutadans, pel que fa al treball, l’economia o el medi ambient”. La presidenta Delga ha subratllat, per la seva banda, la voluntat “de treure profit dels vincles històrics de totes dues regions per avançar conjuntament en projectes de futur”.
La presidenta d’Occitània ha agraït també la manifestació d’ahir a Barcelona demanant l’acolliment de les persones refugiades, i el president català, que ha qualificat la marxa “d’històrica”, ha denunciat que “la societat ho vol, el Govern està disposat, tenim les infraestructures a punt per acollir refugiats, però no venen perquè l’Estat no s’hi posa bé i aquest és un exemple clar de no tenir les eines pròpies d’un Estat absolutament necessàries per resoldre els desafiaments”.
Ambdós presidents han parlat també, segons ha explicat Puigdemont davant els mitjans de comunicació, “de la nostra identitat, la nostra cultura, les nostres llengües, i de la potencialitat de Barcelona com el centre on s’està produint aquesta quarta revolució industrial basada en la intel·ligència artificial, entre altres camins per treballar conjuntament”.
 
Neutralitat i respecte per les decisions internes
El president de la Generalitat ha mostrat també el seu agraïment per “la neutralitat” d’Occitània envers el procés català, i ha deixat clar que la posició de Catalunya respecte els temes identitaris de la regió francesa “és també absolutament neutral i respectuosa amb les decisions que es prenguin”, que, ha subratllat “no vol dir que siguem indiferents, perquè ens interessa saber el que passa als nostres veïns, però hem de ser neutrals i respectuosos”, ha insistit.
Pel que fa al posicionament davant Europa, Carole Delga ha expressat la voluntat de Catalunya i Occitània de reforçar les competències de les regions. “Encara que hi ha una incertesa a Europa, les regions aporten esperança, perquè som el vincle amb el territori i som els que representem la proximitat als ciutadans i la solidaritat”, ha declarat. I ha afegit “sense poder regional, Europa no pot ser forta”.
 
Per part del Govern també han participat en la trobada el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.
El president Puigdemont es desplaçarà demà a Toulosa on té previst reunir-se amb la junta de l’associació empresarial Medef.
Acord de cooperació transfronterera
La carta d’intencions signada avui és prèvia al conveni de cooperació transfronterera que se signarà i que permetrà que els dos executius facin actuacions conjuntes per promoure els interessos dels dos territoris davant les instàncies comunitàries i es desenvolupin projectes comuns que beneficiïn els agents catalans i occitans en àmbits prioritaris com el transport, especialment el ferroviari, l’ensenyament, la mobilitat laboral, la  llengua o l’ajut a les persones refugiades.
L’acord s’emmarca en els lligams històrics dels dos territoris i les relacions de proximitat que desenvolupen des e l’any 1983 a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus i, posteriorment, de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, entre d’altres. El maig de 2015 la Generalitat i la Regió Llenguadoc-Rosselló van signar un conveni de cooperació que ara es vol ampliar i reforçar amb la nova regió d’Occitània, sorgida l’1 de gener de 2016 amb l’agrupació de les regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló.

  • Les dades constaten que la resposta policial és efectiva i els nivells de delinqüència es contenen
  • . Els robatoris amb força a domicili també es redueixen un 2% durant l’any 2016 respecte l’any anterior
  • · Els delictes contra les persones baixen un 9,37% i els del patrimoni un 0,79%
  • · Pugen les agressions sexuals un 9,43% i els abusos sexuals un 43,47%

 

L’evolució dels fets delictius coneguts al llarg de l’any 2016 s’ha reduït en un 1,99% en comparació amb el 2015. Des de l’any 2012 es confirma una tendència decreixent en el nombre de fets delictius registrats a tot el territori que es tradueix en una reducció acumulada del 10,76%. En dades globals significa una disminució de 56.964 fets durant aquests cinc anys i aquestes dades permeten afirmar que la resposta policial és efectiva i s’estan contenint els nivells de delinqüència.
Disminueixen els fets en totes les regions policials menys a la Regió Policial Metropolitana Barcelona que augmenten en un 0,90%. En canvi, baixen els delictes en les altres dues regions metropolitanes, un 3,64% a la Metropolitana Nord i un 2,35% a la Metropolitana Sud. La regió que més redueix les xifres és la de Ponent amb un 7,27%, seguida de la de Pirineu Occidental amb un 5,42%. També baixen els delictes a la Regió Policial Girona (3,09%), Camp de Tarragona (4,58%) i Terres de l’Ebre (4,52%).
Durant l’any 2016 s’han registrat un total de 472.265 fets delictius a tot Catalunya, un 87% dels quals corresponen a fets contra el patrimoni i un 10% contra les persones. En els dos casos es manifesta un descens respecte l’any anterior d’un 0,79% i un 9,37% respectivament. L’any 2016 es van resoldre un total de 125.182 fets, el 34% contra les persones i el 57% contra el patrimoni. Respecte l’any anterior suposa una disminució del 0,76%. Quant als fets contra les persones, es van resoldre un 89,12% dels fets produïts.
Pressió policial i col·laboració ciutadana per reduir els robatoris a domicili

Els robatoris amb força a interior de domicili han experimentat un descens de gairebé un 2%. La coordinació policial i l’activació del POE Habitatge en el seu nivell més alt ha comportat que durant el darrer any s’hagin reduït els fets, passant dels 27.483 fets denunciats l’any 2015 als 26.942 l’any passat. La tendència d’aquesta tipologia delictiva estava a l’alça durant els darrers anys però la pressió policial i la col·laboració ciutadana en aquest àmbit durant el darrer any han possibilitat aquesta reducció de fets respecte el període anterior.
Els tipus d’habitatge més victimitzats són els pisos/apartaments (55,6%), seguit de les cases (41%), i les masies (3,4%). En un 90% dels casos, els domicilis afectats són de primera residència. Pel que fa als mètodes d’accés, els més habituals són el forçament de porta (la clau falsa i la fractura de bombí), l’accés per la finestra i l’escalament. Els autors presenten alta mobilitat geogràfica i l’ús de la xarxa viària per cometre el fet delictiu. En aquest tipus de robatoris és poc freqüent que els lladres utilitzin la violència sobre la víctima, tot i que s’ha pogut registrar algun cas quan els autors han estat sorpresos pels propietaris de l’immoble violentat.
També disminueixen els robatoris amb força a establiments (un 4,42%) i sobretot a empresa (un 18,31%). En canvi, els fets delictius a interior de vehicle han augmentat un 3,69%. En total, els robatoris amb força baixen un 2,77%.
Baixen els robatoris violents als establiments i al carrer
Així mateix, els robatoris amb violència i/o intimidació també reculen un 5,51%, una tendència que va començar el 2013 i s’ha mantingut els darrers anys. Els fets delictius a establiments experimenta una davallada del 12,92% al igual que els robatoris amb violència i/o intimidació a espai públic amb un 6,43% menys d’il·lícits. Per altra banda, els robatoris violents a domicili i estrebades augmenten una mica més d’un 2%.
Pel que fa a la resta de fets contra el patrimoni, disminueixen els robatoris i furt d’ús vehicle (gairebé un 6%), danys (amb 149 fets menys) i també els furts que són els fets més habituals, ja que hi ha una baixada de 1.310 fets. En canvi, les estafes augmenten un 11,59% i ve motivat pel creixement del mercat de segona mà i el comerç electrònic.
En l’àmbit de les estafes, destaquen aquestes tendències:
– Instal·lació de dispositius SKIMMERS en caixers d’entitats bancàries. Modus operandi altament tecnològic, que requereix certs coneixements
d’informàtica i electrònica, tot i que darrerament s’ha detectat que per la xarxa es poden adquirir Kits complerts per 1500€.
-Estafes per internet en la compra d’objectes de segona mà. Molt comú donat el gran ventall de pàgines d’internet en els que es poden oferir productes, tant vehicles, com telefonia, petits electrodomèstics , etc…
-Frau en finançaments en grans superfícies comercials per adquirir productes informàtics, petits electrodomèstics, etc. Per a la comissió d’aquests il·lícits s’estan utilitzant nòmines falses, documents falsificats, etc.
-Fraus a asseguradores simulant accidents de trànsit o declarant sinistres fraudulents. Les asseguradores darrerament estan molt més a sobre en la supervisió de les declaracions de sinistres i denuncien molt més totes aquelles operacions que els hi semblen sospitoses o fins i tot destinen part pressupostària en els honoraris de detectius privats per tal de desemmascarar aquest tipus de fraus.
Més denúncies per abusos i agressions sexuals
Quant als fets contra les persones, es redueixen els delictes de violència física/psíquica habitual en l’àmbit de la llar (28,53%), les coaccions (7,53%), lesions (1,55%) i amenaces (1,31%), però per la seva part, augmenten les denúncies d’abusos sexuals un 43,47%. L’augment d’aquesta xifra podria ser conseqüència de la repercussió mediàtica que van tenir casos de presumptes abusos ocorreguts a un centre escolar de Barcelona i que va fer aflorar part de la coneguda ‘xifra negra’ (aquella que fins al moment no havia estat denunciada) en aquest tipus de delictes. També pugen les denuncies d’agressions sexuals en un 9,43% que trenquen la tendència a la baixa que s’havia registrat des de l’any 2009. Un dels possibles motius d’aquest augment en els abusos i les agressions és l’elevació de l’edat del consentiment sexual, dels 13 als 16 anys. El major nombre de víctimes d’agressions són dones espanyoles entre 18 i 23 anys i l’autor del delicte és un home nacional d’entre 24 i 34 anys.
D’altra banda, s’incrementen els homicidis/assassinats (26,19%) i les temptatives (18,18%). L’any 2016, a Catalunya es van produir 53 homicidis/assassinats que comparats amb els 42 de l’any anterior mostren un augment d’11 fets (26,19%). Els àmbits on més es produeixen són dins l’àmbit de les baralles (30%), les agressions (17%), la violència de gènere (15%) i la violència domèstica (13%). Dels 53 homicidis ocorreguts al 2016 es van resoldre 47 el mateix any.
53 organitzacions criminals investigades
En relació amb l’activitat policial, les detencions disminueixen un 4,13% i està relacionat amb la disminució de fets. Al 2016 també s’han desarticulat 53 organitzacions criminals i es van investigar 403 fets relacionats amb organitzacions criminals i 863 fets de grups criminals. Les principals activitats delictives que les xarxes criminals van perpetrar a Catalunya són:
• Primer: Els robatoris amb violència i intimidació, seguits de robatoris amb força, tots dos a domicili.
• Segon: Tràfic de drogues, principalment de marihuana (inclou el cultiu de les plantes de cànnabis i la venda de marihuana elaborada) seguida de cocaïna i haixix i en menor grau d’heroïna i síntesi.
• Tercer: Delictes de falsedat sent el principal la falsificació de documents (identitat, permisos, certificats) seguit de la falsificació de moneda.
• Quart: Delicte contra la llibertat sent les principals les amenaces seguides de les detencions il·legals.
En el darrer any s’han dedicat més de dos milions d’hores als Programes Operatius Específics (POE). D’aquestes, 669.000 hores corresponen a a la prevenció i lluita contra l’amenaça terrorista.
Des de l’any 2014 s’ha registrat un descens de fets relacionats amb l’àmbit de robatoris i furts de coure o altres metalls. L’any passat va ser el curs amb menys fets des que va entrar en vigor aquest POE Metall, un 41% inferior respecte l’any 2015 i un 62% inferior respecte l’any 2013.
Durant l’any 2016 s’han comissat 4,45 tones d’haixix, un 58,9% més que durant l’any anterior, en el qual es van decomissar 2,8 tones. Respecte la marihuana, s’ha intervingut 14,4 tones,, un 161,8 més respecte el curs anterior. El nombre de comisos de plantes de marihuana continua la tendència del 2015, en el qual el nombre de confiscacions va superar a l’haixix.

El Govern destinarà enguany 217.459.601 euros a la convocatòria ordinària de subvencions per a projectes d’entitats sense ànim de lucre.
·         El 2016, el Govern va subvencionar 2.791 projectes arreu del país duts a terme per 1.923 entitats.

·         Es subvencionen projectes de l’àmbit d’afers socials, d’inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat, migracions i ciutadania.

El Govern destinarà enguany 217.459.601 euros a la convocatòria ordinària de subvencions per a projectes d’entitats sense ànim de lucre. Mitjançant aquesta línia, el Govern finança activitats i programes duts a terme per entitats sense ànim de lucre en els àmbits d’afers socials, d’inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat o migracions i ciutadania.
Per primer cop el Departament uneix en una convocatòria única la convocatòria ordinària de subvencions per a projectes d’entitats i la convocatòria extraordinària per a entitats que atenen famílies en situació de vulnerabilitat. A fi de millorar-ne l’eficiència, el Departament també ha apostat per avançar 3 mesos la convocatòria, les bases de la qual es publicaran les properes setmanes. D’aquesta manera, s’amplia el temps per desenvolupar els projectes i alhora s’ofereix més marge a les entitats per presentar-ne la justificació.
Una altra de les novetats destacades és la pluriennalitat, que aportarà estabilitat pressupostària als projectes impulsats per les entitats amb un horitzó de 2 anys. En aquest sentit, la dotació per al 2017 és d’111,5M€, la de l’any vinent serà de 104,5M€ i el 2019 s’hi destinaran 1,3M€.
Més ajudes, s’amplia de 51 a 62 línies
En la convocatòria d’enguany s’amplien i es reestructuren les línies de subvenció, que passen de 51 a 62. Algunes de les línies noves o reformulades són les dirigides a:
·         Programes i activitats per garantir els drets a persones LGBTI i per lluitar contra l’homofòbia, la bifòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.
·         Programes per a actuacions d’accessibilitat i millora de la igualtat d’oportunitats per a persones amb discapacitat.
·         Actuacions per al foment de la igualtat d’oportunitats de dones i homes a l’àmbit laboral.
·         Ajudes econòmiques a famílies i a persones que es troben en situació de vulnerabilitat.
·         Prestació de serveis adreçats a famílies i a persones que es troben en situació de vulnerabilitat.
·         Atenció a persones sense llar en el seu procés de recuperació d’autonomia personal i vincles socials.
·         Accions innovadores de caire preventiu adreçades a evitar l’exclusió social i facilitar l’empoderament de persones que es troben en situació de pobresa.
 

shop giay nuthoi trang f5Responsive WordPress Themenha cap 4 nong thongiay cao gotgiay nu 2015mau biet thu deptoc dephouse beautiful